FONOLL (HINOJO)

 

Foeniculum vulgar

Família: Umbelíferas

 

El fonoll és una planta herbàcia típica de zones exposades al sol, prats i matollars pedregosso i pobres. Floreix cap al juny i en ple estiu el trobem força sec. És caracteritza per tiges llargues i fines  de fins a 2 metres i fulles també molt primes per evitar l’evaporació de l’aigua. Les flors són petites i grogues i adopten forma d’umbel·la (com un paraigües).

El fonoll té moltíssimes propietats, i es pot reconèixer fàcilment si trenquem un trosset, ja que desprèn un fort aroma a anís.

 

 

 

 

Usos ( pres en excés és tòxic pel sistema nerviós central )

 

• Empleat en la indústria per a la fabricació de cosmètics,licors i confitats.
• Bronquitis i tos (l’arrel es pica i se li afegeix aigua calenta, es deixa reposar ies beu, tres gots al dia)
• Per menstruacions doloroses i altres dolors abdominals ( trossets d’arrel i planta en infusió, tres gots petits al dia)
• Afavoreix una bona digestió  i l’expulsió de gasos gàstrics. ( infusió d’una cullerada de fruits picats en un got d’aigua,beure després dels menjars) També és bona per eliminar nàusees durant l’embaràs.
• Ulls cansats i conjuntivitis ( infusió d’una cullerada de fruits picats en un got d’aigua, aplicada amb gasa sobre l’ull)

Lathyrus tremolsianus

Família: lleguminosa

Nom comú: pesolera de pastor / guisante borde o silvestre (castellà)

La pesolera de pastor és una altra de les plantes herbàcies que podem trobar actualment  amb flor, ja que la seva època de floració és entre el maig i juny. A més a més és fàcil de trobar ja que viu  a les bores dels camins o en clars dels matolls.

Una de les característiques que ens pot servir per diferenciar-la són les seves característiques tiges alades, i les flors de colors púrpures.

 

Viola bubanaii

Família: Violàcies

Nom comú: pensament del montseny o pensament pirinenc

La Viola és una herba perenne i estolonífera d’ambient boreo alpí i que a Catalunya trobem a Barcelona i Gerona. Aquesta planta floreix entre els messos de març fins a Octubre, es per això que ara la trobem molt fácilmente pels matollars del Motseny, en pastures més o menys humídes i una mica nitrificats.

 

 

 Papaver rhoeas L.

Família: Papaveràcies

   Aquest mes d’Abril els prats del Montseny estan plens d’aquestes flors de color vermell intens. Tot i que són un planta molt comú, avui dia està en perill de desaparèixer en molts llocs degut principalment als herbicides.

Aquesta planta va arribar a Europa acompanyant els cereals i des de llavors s’ha utilitzat com a planta medicinal. Conté, en menor quantitat, components químics iguals que l’adormidera, papaver somniferum, planta d’on s’obté l’opi. Tot i que a diferència d’aquesta no es tòxica.

 

 

Usos ( els pètals i llavors no són tòxics, però les fulles són lleument verinoses pels animals herbívors. Per això no s’ha d’abusar, en dosis normals no presenta riscos)

 

• culinari: les llavors torrades estan molt bones en amanides, sobre el pa…
• dolors: per calmar el dolor infusió de flors seques i fulles( tres tasses al día, fora dels menjars).
• contra insomni: en infusió (una tassa abans d’anar a dormir)
• contra el nerviosisme: en infusió 8dos tasses al dia fora de menjars
• tos irritant: les fulles seques en infusió( dos tasses al dia i en el moment de crisi)
• antiespasmòdica ( dolors menstruals, abdominals): el líquid després de bullir la planta( tres tasses al día fora dels menjars

 

 

Als marges del rius i  estanys  es generen unes condicions ambientals molt concretes , on també es desenvolupa una coberta vegetal especial i depenent de l’aigua.. El bosc de ribera és típicament caducifoli i  les herbes de fulla ample.

 

Arbres: vern, freixe de fulla,om, saüquer

Herbàcies i altres: penjolls, falguera de rei, botó d’or, consolda petita, marchantia polymorpha, sarriassa, menta borda, llengua de cérvol, gatassa, llentia d’aigua

 

Els prats es caracteritzen per estar únicament formats per plantes herbàcies. Aquests poden ser prats naturals o espontanis , com són els prats que trobem als cims del Montseny, o prats artificials, com són els prats de pastura. Les espècies que típicament es troben són les següents:

 

Herbàcies i altres: Cynosurus cristatus, Trevolet de prat,Trèvol de prat, Ophrys catalaunica, Orchis mascula, Armeria alliarea, Trifolium glomeratum, Potentilla neumanniana,Papaver roheas, Moixernó, Milfulles, Gentiana ciliatan, Erodium cicutarium, Fonoll (Foeniculum vulgare), Euphrasia stricta, Taraxacum laevigatum, Festuca ovina i Festuca gautireri.

La diversitat de vegetació del Montseny es caracteritza per presentar espècies típiques d’ambients diversos des de típicament mediterranis com d’altres més freds i humits. Això ve donat per la diferencia climàtica que es dóna segons la altura en que es troba l’ecosistema. A les terres baixes trobarem ambient mediterranis (alzinars , pinedes i suredes) i segons guanyem altura trobarem formacions típiques de muntanya mitjana plujosa (alzinar muntanyenc i rouredes), ambients centreeuropeus més freds per sobre els 1000 m  ( fagedes i avetoses) , fins arribar a ambients subalpins als cims ( matollars i prats).

• prats
• matollars
• fagedes
• avetoses
• rouredes
• alzinar
• suredes

 

 

Rosmarinus officinali

Família: Labiades

El romaní és una planta utilitzada des de l’antiguitat amb usos culinaris i medicinals. AL Montseny aquest arbust creix de manera espontània i la podem trobar a la vessant sud de moltes de les muntanyes. Tot i ésser una espècie també cultivada als jardins, els seus olis essencials presenten més potència en l’individu silvestre.

Usos ( vigileu perquè el romaní en dosis excessives és tòxic)

• diürètic: cous les fulles amb trossets de branques i prens el líquids( uns tres gots mitjans al día, fora dels menjars).
• antiespasmòdic, per a dolors abdominals, i períodes dolorosos femenins.
• asma: s’utilitza el fum del romaní, per a això es posa el romaní en una planxa de ferro calent i s’aspira el fum.
• al·lopecia: mitjançant la fricció d’essències de romaní sobre el cap.
• tos productiva: un grapat de fulles, bullits amb aigua i filtrat, es prenen tres tasses al dia.
• afrodisíac: bullim les fulles i trossos de fusta amb aigua i  filtrat els líquids es prenen tres gots diàris, l’últim abans d’anar a dormir.
• lumbàlgia i artrosis: esclafades les fulles es bulleixen i s’apliquen en forma de cataplasma sobre els llocs amb dolors

 

 

 

És un bosc ombrívol constituït principalment d’alzines , amb un ampli estrat arbustiu i poques herbàcies. Al Montseny l’alzinar és el bosc que ocupa més extensió que trobem des de la base fins als 1100 metres d’altura.

També trobem les suredes, boscos on predomina l’alzina sureda. Aquets s’aprofiten per l’extracció de suro i això comporta la disminució del sotabosc, aquí més pobre.

Podem trobar típicament les següents espècies:

Arbres:alzina , alzina dolça i alzina sureda

Arbusts:arç blanc, marfull i bruc boal

Herbàcies i altres: arítjol, galzeran, escordònia, galium maritimum, curraià de flor blanca, limodorum abortivum, pipa, ou de reig i molsa