Són unes construccions de pedra datades entre el segle XVII -XVIII i situades al al final de la Riera d’Avencó , aquesta vall , una de les més fredes de tot el Montseny donà nom al poble d’Aiguafreda , tot i que estan situats a la banda dreta de la riera, ja pertanyent al terme municipal de Tagamanent-

L’aigua de la riera es concentrava en un embassament , des d’on es canalitzava fins a reposar en unes basses de poca fondaria on es congelava. Aaquest glaç es conservava en tres ous: pou vell,pou gran i el Formot. El gel, que s’enmagatzemava durant tot l’any, abastia de gel les viles i grans ciutats (Barcelona, Matarò…) per tal de suplir la funció dels actuals frigorífics.

Aquests pous es poden visitar, informeu-vos a l’oficina d’informació turística de Tagamanent.

FONOLL (HINOJO)

Foeniculum vulgar

Família: Umbelíferas

El fonoll és una planta herbàcia típica de zones exposades al sol, prats i matollars pedregosso i pobres. Floreix cap al juny i en ple estiu el trobem força sec. És caracteritza per tiges llargues i fines  de fins a 2 metres i fulles també molt primes per evitar l’evaporació de l’aigua. Les flors són petites i grogues i adopten forma d’umbel·la (com un paraigües).

El fonoll té moltíssimes propietats, i es pot reconèixer fàcilment si trenquem un trosset, ja que desprèn un fort aroma a anís.

Usos ( pres en excés és tòxic pel sistema nerviós central )

• Empleat en la indústria per a la fabricació de cosmètics,licors i confitats.
• Bronquitis i tos (l’arrel es pica i se li afegeix aigua calenta, es deixa reposar ies beu, tres gots al dia)
• Per menstruacions doloroses i altres dolors abdominals ( trossets d’arrel i planta en infusió, tres gots petits al dia)
• Afavoreix una bona digestió  i l’expulsió de gasos gàstrics. ( infusió d’una cullerada de fruits picats en un got d’aigua,beure després dels menjars) També és bona per eliminar nàusees durant l’embaràs.
• Ulls cansats i conjuntivitis ( infusió d’una cullerada de fruits picats en un got d’aigua, aplicada amb gasa sobre l’ull)

Lathyrus tremolsianus

Família: lleguminosa

Nom comú: pesolera de pastor / guisante borde o silvestre (castellà)

La pesolera de pastor és una altra de les plantes herbàcies que podem trobar actualment  amb flor, ja que la seva època de floració és entre el maig i juny. A més a més és fàcil de trobar ja que viu  a les bores dels camins o en clars dels matolls.

Una de les característiques que ens pot servir per diferenciar-la són les seves característiques tiges alades, i les flors de colors púrpures.

Viola bubanaii

Família: Violàcies

Nom comú: pensament del montseny o pensament pirinenc

La Viola és una herba perenne i estolonífera d’ambient boreo alpí i que a Catalunya trobem a Barcelona i Gerona. Aquesta planta floreix entre els messos de març fins a Octubre, es per això que ara la trobem molt fácilmente pels matollars del Motseny, en pastures més o menys humídes i una mica nitrificats.

Família: vivèrrids

La geneta, també anomenada gat mesquer és un carnívor petit molt comú en tot el parc Natural del Montseny. La seva presència es detecta sobretot en alzinars i suredes, entre els 400 i 600 metres, disminuint a mesura que es guanya altitud.

Es creu que la geneta prové del continent Africà i que va ser introduïda per l’home.

La dieta de la geneta és molt variada: petits mamífers, aus, ofidis, amfibis, ortòpters, coleòpters, fruits, deixalles… segons un estudi de la Diputació al Montseny (http://diba.cat/parcsn/parcs/fitxers/pdf/p03d014.pdf)

És un animal solitari d’hàbits nocturns i caçador molt àgil i sigil·lós. També són capaces de grimpar arbres.

Es reprodueixen durant l’època de pluges.

En una cabana de pastors, suposadament del neolític, anomenada la barraca de les LLosses i situada al pla de la Calma, trobem una gran llossa ornamentada L’estela dela calma o la sitja del llop.

Aquest monument prehistòric pesa 1000 kg. i està fet del mateix material sorrenc que trobem a la zona. L’estela de la calma és testimoni dels primers ramaders del Montseny i es considera una peça única donat que en tot el món es coneixen molt poques esteles del període megalític.

Avui dia a la cabana trobem una substitució de la peça original, que es troba al museu del poble del Montseny.

Ocupa un espai entre cingles amb vistes idònies per a desenvolupar la funció de defensa. des d’aquest indret es controla una de les vies d’entrada ala Plana de Vic, a través del coll Formic.

L’ocupació humana del Montgròs remunta a voltants del segle XI a.c. En aquell temps els humans s’agrupaven en petites comunitats amb una relació superior a la de tribu. Eren sedentaris i practicaven l’agricultura i la ramaderia. Utilitzaven diversos metalls i feien utensilis de ceràmica.

Els elements defensius són les estructures més antigues i van ésser construides pels ibers. Més tard,  a l’edat mitjana, es va reutilitzar afegint-hi habitacles. En aquest recinte, en èpoques de crisi s’aplegavalla població que vivia disseminada per la vall iels seus recursos, com ara bé, ramats.

Al Montseny trobem emprentes de l’home des de molt antic. A la Serra de l’Arca , entre Aiguafreda i el Brull trobem un seguit de dolmens. Els dolmens són construccions prehistòriques que els homes del neolític , es creu, construïen com a tombes, símbols funeraris o identitaris de grups.

El dolmens, que en bretó vol dir “taula gran”, són les primeres construccions complexes de l’espècie humana, i es que moure aquestes grans roques sense les eines que disposem avui dia no hauria de ser una feina fàcil.

Aquestes construccions consten, les mes senzilles, de dues o més llosses en vertical i d’una horitzontal a mode de teulada.Un exemple n’és el dolmen d’Aiguafreda que podem observar a la imatge i que va ésser construït entre els segles XXV i XX a.c.

 Papaver rhoeas L.

Família: Papaveràcies

   Aquest mes d’Abril els prats del Montseny estan plens d’aquestes flors de color vermell intens. Tot i que són un planta molt comú, avui dia està en perill de desaparèixer en molts llocs degut principalment als herbicides.

Aquesta planta va arribar a Europa acompanyant els cereals i des de llavors s’ha utilitzat com a planta medicinal. Conté, en menor quantitat, components químics iguals que l’adormidera, papaver somniferum, planta d’on s’obté l’opi. Tot i que a diferència d’aquesta no es tòxica.

Usos ( els pètals i llavors no són tòxics, però les fulles són lleument verinoses pels animals herbívors. Per això no s’ha d’abusar, en dosis normals no presenta riscos)

• culinari: les llavors torrades estan molt bones en amanides, sobre el pa…
• dolors: per calmar el dolor infusió de flors seques i fulles( tres tasses al día, fora dels menjars).
• contra insomni: en infusió (una tassa abans d’anar a dormir)
• contra el nerviosisme: en infusió 8dos tasses al dia fora de menjars
• tos irritant: les fulles seques en infusió( dos tasses al dia i en el moment de crisi)
• antiespasmòdica ( dolors menstruals, abdominals): el líquid després de bullir la planta( tres tasses al día fora dels menjars

Als marges del rius i  estanys  es generen unes condicions ambientals molt concretes , on també es desenvolupa una coberta vegetal especial i depenent de l’aigua.. El bosc de ribera és típicament caducifoli i  les herbes de fulla ample.

Arbres: vern, freixe de fulla,om, saüquer

Herbàcies i altres: penjolls, falguera de rei, botó d’or, consolda petita, marchantia polymorpha, sarriassa, menta borda, llengua de cérvol, gatassa, llentia d’aigua